Obrir menú

Benvinguts a casa

Quan vàrem establir-nos a la Vall del Llémena, l'any 2007, no podíem saber fins a quin punt ens seduiria i ens oferiria noves possibilitats mai imaginades. Des del primer moment vàrem quedar captivats pels seus turonets verds, ondulants com una flassada que cobreix la terra; la llum del sol sobre els camps i el blau del cel, blau de debò.

Mica en mica hem anat coneixent racons, camins, cims, fonts… i la gent i els seus costums. Gent que, com nosaltres, un dia varen ser “nouvinguts” però que s'han arrelat a aquesta vall amb la mateixa força que nosaltres. O gent de la vall “de tota la vida”, que ens expliquen anècdotes i rondalles, qui sap quantes de certes i quantes de fantàstiques. Dia a dia vàrem anar descobrint que la natura ens regala milers de petits grans miracles i que no hem d'ignorar-los. Ans el contrari! I així va anar creixent el desig de gaudir encara més d'aquesta vall i també de compartir amb altres el que, per a nosaltres, és un lloc on sentir la intensitat de la vida. I aquest desig es va convertir amb un projecte que, a principis del 2013, es va fer realitat a Cal Forner, com és coneguda la masia aquí a la vall.

Volem que conegueu la nostra vall, feréstega i autèntica, on descobrireu racons on sembla que el temps s'hagi aturat o on mai hagi estat ningú abans. O, també, podreu visitar altres punts d'interès fora de la Vall, perquè estem molt ben ubicats i comunicats. D'això i de molts més us n'informarem gustosament.

Us volem convidar a conèixer aquest entorn privilegiat en que vivim, un entorn natural gairebé feréstec. Autèntic.

Som la Susanna i en Domènec. Som bona gent, i ens agrada el que fem.

—Susanna i Domènec

Habitació 3

Habitació 3

Habitació 3

En Jordi ens va trucar el dissabte al migdia demanant si teníem habitacions disponibles per a ell, la seva parella i el seu fill de tres anys per… l'endemà. Com que sí que en teníem, varem preparar l'habitació amb un llit supletori pel petit.

L'habitació 3 és de les més àmplies i té l'encant de les parets de pedra, perquè està ubicada a la part antiga de la casa. Com sempre, quan varen arribar els va rebre en Roc amb els seus udols de benvinguda, que no varen deixar al petit Genís indiferent, com no podia ser d'altra manera. La Denali també va interessar-se pels nouvinguts però cap de nosaltres sabíem encara que ella i en Genís serien tan amics. L'endemà mateix ell li oferiria un tros de pa, i ella l'agafaria tot. Una patata fregida, i ella no diria que no…

Esmorzaven ni massa d'hora ni massa tard, feien la volteta tot aprofitant per dinar en algun lloc no massa lluny i tornaven a la tarda per gaudir de la tranquil·litat del nostre entorn mentre jugaven amb els cotxes, o pintaven, o feien un bany a la piscina, piscina on en Genís va decidir banyar-se per primer cop. Però no va ser a ell a l'únic que li varen passar coses importants durant la seva estada aquí. En Jordi va rebre una proposta de treball interessant. Una proposta que donava continuïtat a la seva feina però representava un canvi considerable a la seva carrera. Un canvi que, com tots, generava neguit i dubte.

Després de 6 dies va arribar l'hora d'acomiadar-nos, amb aquella sensació tan agradable d'haver gaudit de la seva estada amb nosaltres. Trobaríem a faltar la seva naturalitat i sentit de l'humor, i les xerrades amb ells a la fresca fins ben tard després de sopar. I ens quedaríem, potser, sense saber com li aniria a en Jordi en la seva nova aventura laboral.

L'habitació 5

L'habitació 5

Sis noies. Dues nétes, tres mares, tres germanes, una àvia, dues cosines, dues nebodes… vaja, 6 dones d'una mateixa família feien la seva sortida anual i ens havien triat a nosaltres per ser el seu “camp base”. No havien estat mai a la Llémena i les hi vàrem anar fent propostes del què podien fer, amb més i menys dificultat, però elles podien amb tot. “Las chicas son guerreras”.

Un dia abans del seu darrer dia d'estada a casa, ens vàrem llevar com sempre ben d'hora per preparar els nostres abundants i variats esmorzars. De sobte vàrem començar a sentir un xiuxiueig al menjador, unes rialles… fluixet… vàrem treure el cap i ens vàrem trobar tots els nens que hi havia a la casa en aquell moment, asseguts als sofàs amb les tovalloles de la piscina a punt. La Naiara, la Yaiza -nebodes de la Marta-, i en Dídac i en Carles, que s'estaven a casa amb els seus pares els mateixos dies que elles. La Marta s'estava a l'habitació 5, una de les més grans i on solem posar un llit supletori quan cal. I amb ella dormia la seva mare i una de les nenes.

Doncs bé. La Marta els havia promès que els portaria a banyar a la gorga de Canet, ben d'hora, i així no trobarien la munió de gent que hi havia normalment als migdies d'estiu. Sembla ser que el dia abans, en acabat de sopar, ja havien quedat entesos amb la Montse i en Dídac, perquè hi deixessin anar també els seus fills. Quin goig feien tots quatre esperant-la!

Quan varen tornar, la Marta ens explicava com de fantàstica trobava que era la gorga de Canet i que, en un moment donat, quan eren allà, banyant-se i saltant a l'aigua, els va fer parar atenció i els va dir: “Nens! mireu al vostre voltant i graveu a la memòria aquest lloc i aquest moment, perquè som molt afortunats de poder gaudir-ne!”.

Les habitacions 1 i 2

Les habitacions 1 i 2

En Pablo, la seva dona i els seus quatre fills varen anar a viure al Regne Unit l'any 2012. Feia un any que no veien la seva família, tot engegant un nou projecte de vida a un país estranger. Es varen allotjar a casa una nit, de camí cap a València. Els havíem explicat per correu electrònic com eren les dues habitacions que pensàvem que els podien anar bé. Es troben a un lloc una mica separat de la resta d'habitacions, compartien un bany complet de 4 peces -amb banyera i bidet-, i era perfecta per a famílies que viatjaven amb nens. I a més tenen accés de forma exclusiva a una terrassa molt bonica. Posaríem junts els dos llits d'una de les habitacions, ben lligats perquè no s'obrissin en dormir-hi, i els faríem espai a l'altra perquè hi cabés el llitet de viatge de la Blanca, la petita de la troup.

Varen instal·lar-se i de seguida se'n varen anar a la piscina, molt concorreguda aquella tarda. En acabat, van anar a sopar a “Cal Ganso” i tot tornant varen posar els nens a dormir. Després, en Pablo va venir a la cuina i ens va demanar si teníem alguna cosa fresca per beure… “Vi blanc, per exemple.” va dir. Li vam donar dues copes i una ampolla amb la seva glaçonera i se'n va anar a la seva habitació.

Nosaltres, en acabat de servir els sopars, vàrem sortir a xerrar amb la Patrícia i la Sílvia, les quals celebraven l'aniversari d'una d'elles. Des de baix vèiem la parella a la seva preciosa terrassa, gaudint del que semblava un d'aquells moments que “val la pena viure”. La nit sempre refresca a la Llémena i el silenci és el que més se sent. Els nens a les habitacions, dormien ja feia estona. Una hora més tard, si fa no fa cap a les dotze tocades, varen tornar a posar al seu lloc les cadires i varen tancar el llum. Nosaltres, els de baix, vàrem fer el mateix…

L'habitació 4

L'habitació 4

La Marta va venir a passar una sola nit a casa, buscant refer-se d'una sotragada important. Vàrem preparar-li l'habitació, la més petita de les set que tenim i alhora la més acollidora. L'encant de les parets de pedra, el cobrellit de cotó blanc, les espelmes amb forma de poma i les làmpades de llum tènue esperàvem que l'ajudessin a trobar el descans que necessitava. Va arribar a mitja tarda i vam xerrar una mica amb ella després d'haver-se instal·lat a l'habitació. A l'hora de sopar, ella i els altres hostes, dues parelles, ens varen demanar de sopar junts. Compartien la passió pels gossos i la conversa entre ells havia fluït sense dificultats, mentre en Domènec i jo enllestíem el sopar. L'endemà, ens va dir que volia fer el volt fins a La Fageda d'en Jordà i, després de donar-li les indicacions pertinents, vàrem proposar-li que s'endugués en Roc, un dels nostres gossos, que de ben segur li faria bona companyia ara que trobava tant a faltar l'Iris, la seva gossa. Dies després, escriuria al nostre Facebook: “… vaig arribar amb l'ànima trista per una cosa personal i en qüestió d'hores he recuperat l'alè que em faltava…”. Sembla que sí, que va trobar a Cal Forner l'espai i el temps per començar a fer camí de nou.

L'habitació 6

L'habitació 6

La Julie fa poc més de 4 anys que es va establir aquí. Alguna cosa vaig sospitar perquè el seu castellà escrit era realment molt bo. Com que va venir quan començava a fer una mica de fred, varem decidir posar-la a la part nova de la casa, més soleiada. Quan varen arribar, va presentar-me el seu pare, en John Joseph, que no parlava castellà, així que varem continuar la conversa en anglès. Eren realment simpàtics, afables i amants dels animals. Al vespre, varem encetar una conversa ben agradable a la vora del foc, sobre els animals, sobre les persones, sobre política… Era realment fàcil xerrar amb tots dos, mentre l'Inka, la cooker amb les pestanyes més coquetes que mai he vist, dormia cansada després de fer la turista rural. En aquesta conversa, com en d'altres, va aparèixer la qüestió al voltant del per què de “Masia Forn del Vidre”. El pare de la Julie, topògraf de professió (ara ja jubilat), va explicar-nos que mentre passejaven havia pogut observar que en el sòl dels voltants de casa hi havia sorra silícia i que aquesta, en fondre's, s'utilitzava per fer vidre. Per això, pensava que no era descabellat pensar que efectivament aquí hi hagués hagut molts anys enrere un forn per fondre aquesta sorra i posteriorment treballar-lo i fer-ne els utensilis necessaris, la qual cosa ens va agradar molt de saber ja que tot i que al poble la casa és coneguda per “Cal Forner”, ningú no sabia el per què de “forn de vidre”. Ara doncs, ja sabem una mica més sobre els orígens d'aquesta casa i és que tots i cadascun dels hostes que per aquí passen deixen d'una manera o altra, la seva petja. Thanks a lot, Julie and John Joseph! See you!

L'habitació 7

L'habitació 7

L'habitació 7 és la més gran de totes. Té un llit “queen size” i sovint l'anomenem “per les grans ocasions”. Quan en Joan em va dir que volia fer una regal a la seva germana i que li recomanés la millor habitació, li vaig explicar com eren cadascuna i finalment es va decidir per aquesta. En Joan volia fer un regal molt especial a la Lali, així que tot el que li varem proposar li va fer peça. Com que ella és una gran aficionada a la pastisseria, la va inscriure al taller de postres que hi havia programat amb en Ferran Masip, va demanar-nos que encarreguéssim una mousse de tiramissú de Can Noguera, que preparéssim un lot de productes de la zona, que varem demanar a Local Market, i que trobessin una ampolla de cava i uns bombons de Gluki quan arribessin a l'habitació. La Lali, per la seva banda,´és una dona senzilla i de tracte amigable, que va estar agraïda i encantada amb tots i cadascun dels regals que nosaltres anàvem administrant amb cura, perquè en gaudís. El darrer dia, just quan ja li havíem donat el lot de productes, va aparèixer el que per a nosaltres va ser un possible hoste, però que ràpidament varem saber que es tractava del seu germà Joan. Es varen fondre en una gran i amorosa abraçada, i nosaltres varem sentir la satisfacció d'haver-los fet contents a tots. Als regalats, i als regalants.”

La nostra Vall: un secret de la natura

La vall de Llémena està a tocar de Girona. Forma part de la comarca del Gironès i també de La Garrotxa. La Riera de Llémena la travessa, des de Sant Aniol de Finestres fins a Sant Gregori, i és al voltant de la que es vertebra la vall. Camps i boscos, poques cases, passejades en solitari, remullades refrescants... Això és la Vall de Llémena

Una casa bonica, integrada a l'entorn

Està enmig del bosc i per això se sent el brunzir del vent entre els arbres, els torrents carregats d'aigua quan plou o, a l'estiu, els senglars petits quan pugen a menjar la fruita madura que cau dels arbres.

Racons per desconnectar

Apren a relaxar-te…

Gaudeix d'un entorn on sentir-te privilegiat envoltat d'autèntica natura.
Gaudeix de la comoditat d'una masia catalana exquisidament restaurada.
Deixa't cuidar per uns anfitrions que es fan estimar.
Degusta la millor gastronomia catalana.
Regala't una escapada terapèutica!

Fes la teva reserva!

Preu (temporada baixa): 37€ + IVA / persona i nit.
Quota de reserva: 20% del total.

Qüestions freqüentsDades contacte
Telèfons: 972 190 354 • 617 096 906